Una història d’apadrinament lector que torna a unir camins
Quan la Maria, avui alumna de 6è, era a primer de primària, va començar una experiència molt especial: l’apadrinament lector. Aquell projecte li permetia compartir moments de lectura amb una padrina més gran, creant vincles i descobrint el plaer de llegir. Però, de sobte, va arribar la pandèmia i tot es va interrompre. Tant, que amb el pas del temps la Maria gairebé no en recordava res.
Ara, anys després, la Maria és ella qui fa de padrina lectora. En parlar-ho, comentava amb certa tristesa que li hauria agradat acabar aquell apadrinament i gaudir més de la seva padrina. La vida, però, té coincidències boniques: la seva tutora actual havia participat en aquell projecte i, revisant fotos, vam descobrir qui era la seva padrina. Ens vam posar en contacte amb la Carla, i la sorpresa va ser majúscula: també li va fer molta il·lusió retrobar-se amb la Maria.
Es van intercanviar paraules plenes d’afecte, desitjos i records. Aquell vincle que semblava perdut ha tornat a renéixer, i ara la Maria i la Carla han quedat connectades per sempre. Una història que ens recorda que la lectura no només ens obre portes a mons imaginaris, sinó també a relacions que perduren en el temps.
